FA UN FRED QUE PELA!
.gif)
BONES FESTES I BON ANY 2011
NADAL A CATALUNYA
El Pessebre
El pessebre és la representació a la llar del naixement del nen Jesús construïda amb molsa, troncs, suro, amb figures de fang de personatges de la vida rural. El pessebre és un dels quadres costumistes més estesos a la Mediterrània cristiana. El seu origen podria estar en les antigues creences de tenir imatges dels déus a casa com a protecció, encara que ha sofert tantes evolucions que no es pot assegurar.
Actualment a cada casa es fa el pessebre, en el qual no hi poden faltar: el naixement, els pastors a la seva celda amb les ovelles i tampoc, la figura catalana per excel·lència, el caganer que ocuparà un lloc ben especial.
La mainada canten Nadales i sovint els avis expliquen rondalles a la vora del foc, que fan referència al naixement de l’infant Jesús, i, en totes elles hi apareixen àngels i dimonis, l’antiga lluita del bé contra el mal…
La mainada canten Nadales i sovint els avis expliquen rondalles a la vora del foc, que fan referència al naixement de l’infant Jesús, i, en totes elles hi apareixen àngels i dimonis, l’antiga lluita del bé contra el mal…
Origen del Tió
Sembla que no hi ha una data concreta per explicar l'origen d'aquesta tradició catalana i que tampoc hi ha una sola explicació sobre els seus inicis.
Explicarem la versió que relaciona el Caga Tió amb el fred de l'hivern i amb la llenya utilitzada per escalfar-se i fer foc. Sembla doncs, que l'escalfor i la llum d'aquestes fustes o tions cremant eren el millor regal que es podia rebre en les glaçades nits de desembre; d'aquí vindria la idea que un tronc de fusta esdevingués un element màgic, capaç de fer obsequis.
Més endavant, a nivell simbòlic, la llum i la calor del tió van començar a transformar-se en altres tipus de regals, com ara dolços, neules i torrons.
A mesura que van anar passant els anys, aquesta tradició va anar evolucionant fins a transformar-se en la que coneixem actualment: un tronc, sovint decorat amb una cara, potes, manta i barretina, a qui els nens i les nenes han d'alimentar cada dia per tal que s'engreixi i la nit abans de Nadal pugui cagar molts regals.
Però per fer cagar el Tió i que aquest cagui bé, a part d'alimentar-lo durant varis dies, cal picar-lo amb un bastó mentre es canta una cançó que s’anomena el parenostre o cançó del tió.
Existeixen diferents versions de cançons del Caga Tió, cada zona adapta la cançó a les costums i la parla de la seva localitat o zona.
A mesura que van anar passant els anys, aquesta tradició va anar evolucionant fins a transformar-se en la que coneixem actualment: un tronc, sovint decorat amb una cara, potes, manta i barretina, a qui els nens i les nenes han d'alimentar cada dia per tal que s'engreixi i la nit abans de Nadal pugui cagar molts regals.
Però per fer cagar el Tió i que aquest cagui bé, a part d'alimentar-lo durant varis dies, cal picar-lo amb un bastó mentre es canta una cançó que s’anomena el parenostre o cançó del tió.
Existeixen diferents versions de cançons del Caga Tió, cada zona adapta la cançó a les costums i la parla de la seva localitat o zona.
Els pastorets
La representació teatral del Pastorets, és una altra de les tradicions catalanes ben arrelades, sembla que un Nadal sense pastorets no sigui Nadal, un espectacle adreçat als més menuts on la lluita del bé i el mal, àngels i dimonis, és l’eix central de l’obra, cada localitat fa la seva pròpia adaptació.
De pastorets n’hi ha un bon repertori, si bé el més coneguts són els de, Josep Maria Folch i Torres, que foren estrenats per primera vegada el 24 de desembre de 1916, al Coliseu Pompeia; i reestrenada en el Teatre Català Romea, el dia 19 de desembre de 1918.
Des d’aleshores ha estat representada per centenars de grups de teatre arreu de Catalunya, convertint-se –d’aquesta manera- en un ingredient imprescindible de les festes nadalenques a Catalunya .
Gairebé podríem dir que els pastorets ja són con els postres obligats d’un dels àpats de Nadal i tanmateix en la vessant artística cal dir que és l’obra bressol de molts actors i actrius, la major part del actors algun dia han representat aquesta obra també anomenat, teatre d’espardenya, per la seva singularitat. El seu propi actor n’escriu el següent:
“En escriure aquesta obra, vaig tenir cura especial a no destruir lo que havia esdevingut tradició en les representacions escèniques, commemoratives de l’infant Jesús.
“Els pastorets” que jo he dut a l’escena catalana són encara aquella successió de quadres tradicionals que caracteritza l’antic espectacle, brodant, una nova acció dins de l’antic teler on havíem vist sempre un espectacle, imposat per la tradició, però plagat de xavacaneries i d’irreverències.
Vull dir-vos que l’autor d’aquest gran espectacle, amb tants actes, tants quadres i tanta faramalla, nos’ha mogut de les escales de la Seu en la diada de Santa Llúcia.”
Josep M Folch i Torres
El dinar de Nadal
A Catalunya el gran esdeveniment gastronòmic és el dinar del dia de Nadal, no es massa costum fer-lo la vigília la Nit de Nadal en altres zones de l'estat espanyol sí que se celebra el 24 a la nit. Els catalans ho fem el dia de Nadal. L'àpat d'aquest dia, que reuneix a tota la família, és dels més importants de l'any.
És tradicional menjar escudella i carn d'olla. Amb el suc escorregut del bullit es fa la sopa de galets, l'escudella. Cal anotar que en la confecció d'aquesta menja no hi pot faltar, el bou, el be, el porc i la gallina, així com la pilota, a més de patates, col, pastanaga i si voleu que us quedi ben blanca, aixafeu mongetes seques cuites sense pela i les barregeu amb el bullit.
Tot seguit cal menjar el rostit, pollastre, capó o gall d'indi, mantes vegades amb un farcit de pomes, prunes, panses, pinyons, posat dins el rostit.
I, els postres, torrons, neules... a més a cada regió els pastissos o dolços propis .
La Missa del Gall
És un costum molt arrelat a casa nostra, al punt de la mitjanit, entre el 24 i el 25 de desembre a moltes de les esglésies se celebra aquesta missa, commemorant el naixement de Jesús. Podria ser que aital celebració tingués els seus orígens en el solstici d'hivern que és la festa del naixement del sol i que el gall és el símbol solar en el nostre país, puix anuncia el pas de la nit al dia.
Cançons de Nadal
Hi ha una gran varietat de cançons de caire tradicional, commemoratives del Nadal, totes tenen un denominador comú: alegria, esperança i desig de pau, la majoria són obres d'autors anònims que ens han arribat per tradició oral. Esmentem: “El desembre congelat”, “El cant dels ocells”, “El rabadà” “Fum fum fum”, etc. etc.
L'home dels Nassos
Aquest curiós personatge apareix el dia 31 de desembre, festa de Sant Silvestre i porta tants nassos com dies té l'any. Serveix fer engalipar la mainada, que el cerquen imaginant un home amb 365 nassos. Un parent seu és l'home de les orelles, que lògicament apareix el dia 30.
La Fi d'Any
S'ha adoptat el costum de participar en un sopar “revellon” que ve molt marcat per fórmules foranes. Aquest costum ha anat creixent a remolc i al compàs de les modes i de la comercialització. Un dels actes més importants d'aquesta nit consisteix a menjar dotze grans de raïm en al moment que toquen les dotze campanades de la mitja nit, entrant així en el Nou Any.
Hom considera que això comporta bona sort per tot l'any. “Menjar raïms per Cap d'Any / porta diners per tot l'any ”.
Acabat el sopar hi ha gresques, balls, gatzara, animació.....
Hom considera que això comporta bona sort per tot l'any. “Menjar raïms per Cap d'Any / porta diners per tot l'any ”.
Acabat el sopar hi ha gresques, balls, gatzara, animació.....
Els Reis mags d'Orient
És la gran festa de quitxalla. Recordant l'arribada d'aquest personatges a adorar Jesús, els Reis obsequien als infants amb joguines i llaminadures... Arriben perfectament abillats a totes les poblacions el dia 5 de gener. I, després de rebre'ls, cal anar a dormir i deixar, prop la finestra o el balcó les sabates dels menuts i quelcom de menjar pels Reis, patges i camells, el matí del dia 6, es trobaran els obsequis que han deixat ses majestats, i fins potser, si algú no ha fet gaire bondat, un bon tros de carbó.
